Primer
COMBOI [kombɔ́j]
1. m. Activitat festiva, diversió col·lectiva.
2. m. Entusiasme, il·lusió
Però, per si no hi queda ben clar, al meu cap, com al de qualsevol valenciana, la paraula que em ve quan hi pense en “il·lusió” no és una altra que: COMBOI
Segon
M’havia identificat ja com a Tarongina. I doncs, Tarongina es comboià a fer i satisfer una de les seues grans inquietuts: donar-li una nova vida a les coses velletes.
Tercer
Em trobí amb la roba del iaio. M’arreglí camises, jerseis i de rebot, em va vindre un no se què per dins de pintar-me en un vaquer, un dels meus quadres favorits, La nit estrellada de Van Gogh.
Se’m queden curtes les línies per explicar què em passà. Tampoc sabria ben bé com explicar-ho. Es van unir molts punts, senzills però que ara trobe essencials.
M’il·lusioní, em vaig enfortir i escoltí, tot i que semble absurd, a la vida. O a mi. Com es vulga entendre. Vaig mamprendre esta llavor vivint el que feia.