En flor
poemari de Tarongina
De salmorra
Res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
Res no desitge tant
com dedicar-te aquest a tu:
el pimentó amb sal, banyat en aigua
en aigua, un garbell de sarjoliva i bona cosa de vinagre.
El teu tan bo a l’estiu com a l’hivern
aquest només als mesos de calor
els de ponent ben humit i calent
els de vida i festes majors.
La recepta que conec porta tradició
de cals Geperudets de qui en gran part sóc.
Pilar me l’ensenyà
com fan les iaies
fins que poden; com fan elles – les nostres mares majors i estimades –
Primer, el pimentó.
Si pot ser verd, de quatre puntes i ben dur.
Agafe un tifell ben gran on no n’hi entre d’aire;
pose l’aigua,
la sajolida,
la sal i tots els litres com s’indique de vinagre;
tape el pot i repós.
-I ara diria jo… –
-Òbric el tifell
clave el braç sencer
i menege l’aigua
prenc un pimentó
en trenque un bon tros
me’l pose a la boca
li pegue mosset
i si fa un bon “crec”
ja està la salmorra
ja està el pimentó,
la salvació!
La salmorra és bona sempre
per a menjar-se-la
entre setmana
dissabte i diumenge.
Quan l’has tastada
n’és l’orgasme i el vehicle
per a passar
si es vol de la pena al riure
I com he començat
m’agradaria acabar, gràcies
Vicent, per donar-nos part del teu temps.